dilluns, 29 d’abril de 2013

« FRANGES /FRANJAS 1, 2, i 3 » Esprais i pintura acrílica sobre paper reciclat

"Franges 1 / Franjas 1" (134 x 173 cm. Esprais i pintura acrílica sobre paper reciclat.)
"Franges 2 / Franjas 2" (100 x 100 cm. Esprais i pintura acrílica sobre paper reciclat.)
"Franges 3 / Franjas 3" (100 x 100 cm. Esprais i pintura acrílica sobre paper reciclat.)


     « Envoltat per la societat actual del crit, el soroll, la sobre informació i la lluita de discursos oposats, tres obres autònomes, independents, interactuen juntes. Sense pretendre-ho els seus elements, colors, textures, ritmes, composició, es perllonguen més enllà dels seus límits físics, l'irregular suport reciclat del cartell urbà.

    Les tipografies impreses en el paper es transformen en taques i el llenguatge gestual de l'esprai, marca de fàbrica del "street art" (juntament amb l'art digital, autèntica revolució artística dels nostres dies, contestatari, popular i molest) recorda la cal·ligrafia.

   Capes superposades de paper, cola, tinta, pintura i més pintura. Reserves que tracen superfícies geomètriques, rutes, límits. Taques i esquitxades que remeten al text i a la pròpia imatge de l'antic cartell, que aflora a l'exterior desencaixat i buit del seu significat.

   Franges de color que podríem interpretar com banderes o discursos, que lluiten per imposar-se o que simplement, si els deixen i poden, vulguin conviure unes al costat de les altres. Però l'art sempre ha estat abstracte, es fon amb la realitat que l'envolta, però per ventura la realitat veritable no és en si invisible? Potser aquestes obres tan sols intentin expressar alguna cosa de mi que encara desconec. »
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
(versió castellà) « Rodeado por la sociedad actual del grito, el ruido, la sobre información y la lucha de discursos opuestos, tres obras autónomas, independientes, interactúan juntas. Sin pretenderlo sus elementos, colores, texturas, ritmos, composición, se prolongan más allá de sus límites físicos, el irregular soporte reciclado del afiche urbano.

   Las tipografías impresas en el papel se transforman en manchas y el lenguaje gestual del spray, marca de fábrica del “street art” (junto con el arte digital, auténtica revolución artística de nuestros días, contestatario, popular y molesto) recuerda a la caligrafía.

   Capas superpuestas de papel, cola, tinta, pintura y más pintura. Reservas que trazan superficies geométricas, rutas, límites. Manchas y salpicaduras que remiten al texto y a la propia imagen del antiguo cartel, que aflora al exterior desencajado y vacío de su significado.

   Franjas de color que se podrían interpretar como banderas o discursos, que luchan por imponerse o que simplemente, si les dejan y pueden, quieran convivir unas al lado de las otras. Pero el arte siempre ha sido abstracto, se funde con la realidad que lo rodea, ¿pero acaso la realidad verdadera no es en sí invisible? Tal vez estas obras tan solo intenten expresar algo de mí que aún desconozco. »