dilluns, 9 de maig de 2016

CONTAINER, més enllà del cub blanc

CONTAINER, més enllà del cub blanc
 Exposició al Centre Cultural Bellvitge-Gornal fins el 27 de maig 2016


La vida és horitzontal
Díptic de dues teles de 360 x 35 cm. Acrílic i esprais.



"La vida és horitzontal, estrictament una cosa darrere l'altra, una cinta transportadora que ens arrossega a poc a poc cap a l'horitzó."
Inside the White Cube. The Ideology of the Gallery Space. Brian O'Doherty

D'acord només són unes teles delineades amb esprais i enganxades a la paret. 
Però podem anar més enllà. I parlar de com la vida i l'art comparteixen la verticalitat i l'horitzontalitat, i que davant de la verticalitat, masculina, profunda, calenta i desigual (amunt i avall) apareix l'horitzontal, femenina, superficial, igualitària, freda i segurament més creativa. ¿No són el respecte i la tolerància horitzontals?
Com deia Kandinsky, l'horitzontal correspon a una dimensió primordial de l'experiència, la del sòl sobre el qual l'home se situa, amb la possibilitat de descansar o de desplaçar-se en ell. La vida com desplaçament, com un concepte lineal, uns successos se succeeixen als altres, deixem coses enrere i apareixen noves coses a l'horitzó. Sobre aquesta horitzontalitat apareixen fets que trenquen, interrompen la seva linealitat, fets on ens vam quedar atrapats, on no avancem, que ens detenen i obliguen a mirar enrere o més difícil encara, a mirar cap al nostre interior.
Una horitzontal. Una pintura egípcia? Una pintura xinesa? Un grafit? Una obra pictòrica contemporània. Una representació en un rotllo de tela captant un gest, un temps que es desenvolupa de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta, tant és, donant lloc a un moviment lateral, i no en profunditat. Una mirada urbana a peu de carrer i no cap a grans edificis. Una mirada humana. Una idea de consonància, de relació d'igualtat entre diferents elements. Una lectura visual que es relaciona amb l'espai de banda a banda, amb ruptures, allunyant-nos i acostant-nos, una mena de fresc que vol trencar els límits del gruix i el marc del quadre amb l'espai, ja que aquest "no és només el lloc en el qual succeeixen les coses. Les coses fan que l'espai passi. "


(Versión Castellano)
“La vida es horizontal, estrictamente una cosa detrás de otra, una cinta transportadora que nos arrastra poco a poco hacia el horizonte.”
Inside the White Cube. The Ideology of the Gallery Space. Brian O’Doherty

De acuerdo solo son unas telas delineadas con espráis, pegadas a la pared. 
Pero podemos ir más allá. Y hablar de cómo la vida y el arte comparten la verticalidad y la horizontalidad, y que frente a la verticalidad, masculina, profunda, caliente y desigual (arriba y abajo) aparece la horizontal, femenina, superficial, igualitaria, fría y seguramente más creativa. ¿No son el respeto y la tolerancia horizontales? 
Como decía Kandinsky, la horizontal corresponde a una dimensión primordial de la experiencia, la del suelo sobre el que el hombre se sitúa, con la posibilidad de descansar o de desplazarse en él. La vida como desplazamiento, como un concepto lineal, unos sucesos se suceden a otros, dejamos cosas atrás y aparecen nuevas cosas en el horizonte. Sobre esta horizontalidad aparecen hechos que rompen, interrumpen su linealidad, hechos donde nos quedamos atrapados, donde no avanzamos, que nos detienen y obligan a mirar atrás o más difícil aún, a mirar hacia nuestro interior.
Una horizontal. ¿Una pintura egipcia? ¿Una pintura china? ¿Un grafiti? Una obra pictórica contemporánea. Una representación en un rollo de tela captando un gesto, un tiempo que se desarrolla de derecha a izquierda o de izquierda a derecha, tanto da, dando lugar a un movimiento lateral, y no en profundidad. Una mirada urbana a pie de calle y no hacia grandes edificios. Una mirada humana. Una idea de consonancia, de relación de igualdad entre distintos elementos. Una lectura visual que se relaciona con el espacio de lado a lado, con rupturas, alejándonos y acercándonos, una especie de fresco que quiere romper los límites del grosor y el marco del cuadro con el espacio, ya que este “no es solo el lugar en el que suceden las cosas. Las cosas hacen que el espacio suceda.”