Miquel Roura López

dimarts, 14 de juny del 2011

Exposició "4 RODES, 2 MIRADES"

divendres, 20 de maig del 2011

Exposició "4 RODES, 2 MIRADES" a la galeria LAFUTURA

"4 RODES, 2 MIRADES"
a la galeria LAFUTURA

Miquel Roura (Pintura) i Josep Aliva (Fotografia)

Inauguració Dijous 26 de maig a les 19.00 h.

Oberta del 26 de maig al 11 de juny del 2011

Galeria "Lafutura", carrer Roser 60 (Poble Sec)

L'horari d’obertura habitual és de 18h a 21h de dimecres a dissabte.

"Traços abstractes, gest, textura, dinamisme, tensió, la força rítmica dels colors. L’emoció i el moviment que genera la composició. Una mescla de la referència real i la figuració expressionista. La recerca de l’harmonia entre cos i ànima, matèria i esperit, on el temps i l’espai flueixen de manera irremissible en forma de moviment.

Una pregunta: per a què serveixen l’ art i l’esport? Per a res. Per a molt.

Territoris emotius, capaços de mostrar el millor i el pitjor del ser humà. Dues activitats pròpiament humanes, altament gratificants, que ens separen dels animals i que també ens hi aproximen. Són un desafiament, un plaer, un repte, un desig d’exhibició, on hi ha un punt de vanitat, d’arrogància, que és l’estímul, l’impuls. L’art i l’esport serveixen per fugir de la realitat, però a la vegada també l’expliquen. Ens ajuden en definitiva a viure."

http://lafutura.wordpress.com/

dijous, 31 de març del 2011

Inauguració 8 d'abril Exposició col·lectiva CCB

Exposició col·lectiva al CENTRE CULTURAL DE BELLVITGE

Col·lectiu d'artistes del carrer Miquel Romeu de l'Hospitalet.

Inauguració Divendres 8 d'abril a les 20 h.

Del 6 al 26 d'abril del 2011

divendres, 18 de març del 2011

Exposició col·lectiva LAFUTURA

dimecres, 2 de març del 2011

Paisajes de Bellvitge

DESDE MI TALLER

"Entre Bellvitge y Gornal" (Acrílico sobre afiche 140 x 100)

Trabajando en una zona fronteriza, entre la Carretera del Mig y Avenida Carrilet, Bellvitge aparece para el forastero marcada por la mezcla estética del "desarrollismo" franquista, la lucha vecinal de la transición, las infraestructuras inacabadas o a medio hacer, y las zonas industriales reconvertidas en plena crisis en solares del "Se alquila".

Es en este entorno de naves y edificios industriales, donde mi "mirada" intenta transformar una realidad de periferia en una percepción “artistizada”, creando desde el espacio industrial derrotado de una ciudad enfrentada a la propia ciudad, un nuevo entorno. Mientras, asistimos resignados, pero sin prejuicios, a la destrucción de este espacio intermedio como gasto del progreso.

Transformación de unos paisajes ya transformados. Paisajes "ultra urbanos", duros, agresivos, dinámicos, obreros, críticos, confusos, anárquicos, desequilibrados, poli sensoriales.

Bellvitge, claro, es mucho más que eso. Canta Dani Flaco "... y en Bellvitge se baten en duelo / con la petanca y su boliche / una docena de abuelos / por lo demás que puedo Decir / que no conozco un lugar Mejor para vivir..." pero quizá esto será un próximo y nuevo tema para mi pintura.

"Carretera del mig" (Acrílico sobre afiche 98 x 68)

"Desde el taller" (Acrílico sobre afiche 100 x 137)

"Escalera en calle Cobalto" (Acrílico sobre afiche 100 x 140 )

DES DEL MEU TALLER

Treballant en una zona fronterera, entre la Carretera del Mig i l’Avinguda Carrilet, Bellvitge apareix pel foraster marcada per la barreja estètica del “desarrollismo” franquista, la lluita veïnal de la transició, les infraestructures inacabades o a mig fer, i les zones industrials reconvertides en plena crisi en solars del “Es lloga”.

És en aquest entorn de naus i edificis industrials, on la meva “mirada” intenta transformar una realitat de perifèria en una percepció artistitzada, creant des de l’espai industrial derrotat d’una ciutat enfrontada a la pròpia ciutat, un nou entorn. Mentre, assistim resignats, però sense perjudicis, a la destrucció d’aquest espai intermedi com a despesa del progrés.

Transformació d’uns paisatges ja transformats. Paisatges “ultra urbans”, durs, agressius, dinàmics, obrers, crítics, confusos, anàrquics, desequilibrats, polisensorials.

Bellvitge, és clar, és molt més que això. Canta Dani Flaco “...y en Bellvitge se baten en duelo / con la petanca y su boliche /una docena de abuelos / por lo demás que puedo decir / que no conozco un lugar mejor para vivir...” però potser això serà un proper i nou tema per la meva pintura.